martes, 24 de marzo de 2009

EXPOSICIÓ 25é ANIVERSARI A.E. ARGILA

sábado, 21 de marzo de 2009

CELEBRACIÓ COMUNITARIA DE LA UNCIÓ DELS MALATS



Què és la Unció de malalts?

És un sagrament de l'Església, destinat a reconfortar als que sofrixen per la malaltia o l'ancianitat.

Qui pot rebre'l?

Els malalts, les persones d'avançada edat, aquells que van a enfrontar-se a una operació greu.


Com tots sabeu, a la nostra parròquia, hi ha un grup de persones que ens dediquem a la pastoral de la salut; açò vol dir, que en nom de tota la comunitat, visitem malalts de totes les edats i ancians que viuen sols, oferint-los a tots, la nostra companyia i el nostre afecte; transmetent-los el que vivim a la parròquia: la fe i l’amor a Jesucrist; i també si ho desitgen, fen-los participar de l’eucaristia dominical.


Jesús amb la seua vinguda entre nosaltres, ens va ensenyar amb la seua predicació i exemple, l’amor fidel i entregat cap als nostres germans, que és la voluntat de Déu.


La malaltia i la vellesa sempre han estat situacions personals i moltes vegades familiars molt delicades. A pesar de les millores socials i els avanços de la medicina, continuen estant presents en les nostres vides, desencadenant una sèrie de situacions difícils i doloroses.

Per tot això, és necessari que els qui formem la comunitat, ens comprometem amb aquells que sofreixen.

Hem de ser testimonis d’esperança i solidaritat on la debilitat i la fragilitat humana minven el desig de viure,l’esperança que només Déu pot donar.


El grup de pastoral de la salut de la Nostra comunitat parroquial vos convida que durant esta setmana dediqueu una estona del vostre temps a reflexionar; a mirar al vostre voltant i a assabentar-vos de si en la vostra comunitat de veïns, al vostre carrer o entre els vostres coneguts, hi ha eixa persona major o jove, malalta greu o menys greu, crònica o no, convalescent d’operacions, accidentada o simplement és major i viu sola.


Busqueu, sigueu solidaris, no vos aïlleu en la vostra realitat, preocupeu-vos pels altres. Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres passant per la sagrista de la parròquia


LES PERSONES QUE DESITGEN REBRE EL

SAGRAMENT DE LA UNCIÓ

DE MALALTS, PODEN PASSAR A

INSCRIURE'S EN LA SAGRSITÍA.

LA REUNIÓ PREPARATÒRIA SERÀ EL DILLUNS 23 DE MARÇ A LES 18:30 h.


jueves, 19 de marzo de 2009

CALENDARI D'ACTIVITATS

Em inclòs un Calendari al blogg parroquial.
Esperem vos siga de profit.

viernes, 13 de marzo de 2009

Ja es pot consultar la Fulla de l'Olivar en la xàrcia



Des de hui, despres de buscar una manera de fer-ho, es poden consultar els números de la publicació parroquial "La Fulla de l'Olivar" des del numere extraordinari de Nadal. Esperem poder acréixer les publicacions disponibles per a tots.

Punxa l'enllaç de la dreta.

jueves, 5 de marzo de 2009


QUARESMA, CAMI VERS A LA PASQUA

QUARESMA: EL CAMI VERS LA PASQUA DEFINITIVA

Josep A. Comes

El proper dia 25, dimecres de cendra, iniciarem la quaresma. Un temps litúrgic, que ens ha d’ajudar al seguiment de Jesús, i per Ell, amb Ell i en Ell arribar a la meta final del nostre pelegrinatge: la Pasqua definitiva: veure Déu cara a cara, experimentar per fi que significa ser fills i filles de Déu i fruir tots junts, per sempre, de la vida divina.

La Quaresma, doncs, com qualsevol altre temps litúrgic, és molt més que unes setmanes dedicades a unes pràctiques religioses, preparatòries d’una celebració (encara que també). Els temps litúrgics hem de veure’ls com unes eines pedagògiques duradores, que la mare església ens proporciona per ajudar-nos a mantenir orientada la vida diària vers la meta final indicada abans i així, mentre ens comprometem a millorar la humanitat, centrar i enfortir la fe, l’esperança i l’amor vers el que és important i definitiu segons l’Evangeli. En aquest sentit voldria insistir en dos característiques de la pràctica quaresmal.

Primera. La Quaresma -i per tant, tota la vida- no és un temps per a dedicar-nos a la mortificació corporal o privació de plaers, com si fos una condició imposada per Déu per a obtindre el perdó dels pecats i ser feliços en el “més enllà”. Tampoc la mort de Jesús hem de veure-la com un sacrifici exigit pel Pare com a reparació digna del seu honor ofès pels nostres pecats. Si estem salvats és gràcies a la fidelitat i amor de Jesús al Pare i a nosaltres, fins el punt de preferir morir abans de retractar-se de tot el que havia dit i fet. No és la sang el que ens salva sinó eixe amor extremat de Déu, que no es deté ni tan sols davant d’ella. Hui anomenem creu a qualsevol cosa que ens fa patir (una malaltia, una pèrdua, una injustícia...), que són fruït de la naturalesa o de les mancances humanes, “llei de vida”, solem dir. La creu autèntica és aquell patiment físic o moral que ens sobrevé en el dia a dia a conseqüència del seguiment fidel de Jesús. Si per viure apassionadament l’amor al Pare i als germans necessitats, arriben els insults, les incomprensions, la pèrdua d’amistats o inclús, el martiri, serà senyal que ens ha arribat la creu de què parla el Senyor. Carreguem amb ella, doncs, demanem-li força per a seguir i no busquem altres penitències ni mortificacions. Déu no és un sàdic. Ara bé, si el nostre comportament cristià públic no suscita a penes desdenys o incomprensions en els ambients que freqüentem, podríem preguntar-nos aquesta quaresma per la qualitat evangèlica de la nostra fe i de la nostra presència en una societat indiferent o contrària a Déu (que no és pitjor ni millor que altres; és senzillament on en el s.XXI hem de ser sal i llum)..

Segona. La Quaresma és temps de conversió, de tornar a Déu, de construir el Regne. Ens ho recordaran durant la imposició de la centra: “Convertix-te i fiat de l’Evangeli. Déu és a prop teu”. A Déu ningú l’ha vist mai; és el seu Fill qui ens l’ha revelat. A molts ens digueren que Jesús feia miracles per a demostrar la seua divinitat; però si llegim bé l’Evangeli descobrirem que els feia perquè es commovia del dolor i la pena dels malalts, leprosos, cecs, coixos...dels marginats que veien apartats de la societat, rebutjats. En curar-los, Jesús els hi tornava la capacitat de viure en mig de la gent, sense ser desdenyats ni malvistos; la capacitat de viure en plenitud. Jesús es compadia. Amb fets i paraules ve a dir-nos: “Déu és com jo; no el busqueu en altre lloc. Jo soc la seua imatge visible. El meu Pare, i el vostre Pare, no és venjatiu, no s’enfada, no porta el compte dels pecats; és amor i perdó gratuïts, pura misericòrdia; vol que sigueu de veritat feliços i que s’esforceu per fer la vida agradable al vostre entorn. No li tingueu por. Creieu, doncs, en Ell i creieu també en mi. Jo soc el camí per arribar-hi”

No vos sembla que tornar a Jesús, avançar per eixe Camí és el millor objectiu que podem marcar-nos en la quaresma i durant tota la vida?

ESTEM EN LA XARXA


De moltes formes s'està en la xàrcia. Mentres s'ultima, i es posa a punt i es publica la nostra pàgina web, anem a servirmos d'este mitjà para comunicar-nos. Altre mode, altra manera de fer arribar la informació de la vida de nostra Parròquia. Vos agrairém els comentaris, les suggerencies y tot allò que puga enriquir la nostra vida.

Després d'un temps sense actualitzar l'anterior blog, per perdre les claus d'accés, posem en marxa este segon. Esperem que siga d'utilitat.