sábado, 4 de abril de 2009

L'ARGILA PRESENTA UN LLIBRE SOBRE LA SEUA HISTÒRIA

A la nostra parròquia ja fa temps que es nota que s'està celebrant un aniversari. És motiu de gran goig per a tots nosaltres que un dels grups de la nostra comunitat vulga commemorar la seua “efímera” vida amb tots nosaltres. Perquè tots ens sentim part indestriable d'aquesta comunitat, que mira amb entranyable il·lusió com els menuts de la parròquia van creixent a poc a poc. En efecte, molt lentament un dels grups de la pastoral d'infància i joventut, l'Agrupament Escolta Argila, ha anat acompanyant els joves, tot educant-los en un projecte de vida engrescador i motivador. Enguany celebrem que fa 25 anys que som Argila, i d'entre totes les activitats que s'han proposat, aquesta setmana n'hi ha un parell ben interessants: durant tota la setmana hi ha al castell del nostre poble una exposició sobre l'agrupament, al voltant de la qual s'han celebrat un taller de danses, un contacontes (que serà aquest diumenge 5 d'abril)... L'altra és la presentació d'un llibre (que serà aquest dissabte 4, a les 20,30, també al castell) que descriu la vida del nostre grup, i que porta per títol Cor d'Argila. Història de l'Agrupament Escolta Argila. L'edició corre a compte del nostre ajuntament, que des de l'inici s'ha sumat a la festa. Com segur que molts coneixeu el llibre de Xema Palanca, Destí de malaurança, sapigueu que el nostre llibre el seguirà i es convertirà en el número dos d'una col·lecció nova. El llibre és un compendi de textos que parlen sobre l'Argila des de diversos punts de vista. Com era necessari, hi ha un gruix important que descriu la història de l'agrupament a grans trets, i també s'hi incorpora un apartat que fa referència a altres aspectes que els membres de l'Argila recordem amb nostàlgia, com són les cançons que hem presentat als festivals de la cançó escolta, o els nostres campaments (amb el detall del nom, l'any, la zona d'acampada i el poble). Aquesta part del llibre inclou dos apartats més que, al meu parer, estan ben lligats al grup: els consiliaris i el comité. Dos components imprescindibles per a fer l'escoltisme de qualitat que sempre hem cercat han deixat la seua opinió sobre la vida en un agrupament escolta. Hi ha altra part important de l'obra que ofereix un recorregut per persones i entitats que, tot i no pertànyer a l'agrupament, sempre hem sentit ben a prop. I així s'hi inclouen textos de Pas de Pi, els amics de la comarca de l'Horta Sud, el grup de Tavernes de la Valldigna (que ens va apadrinar), l'expresident de la Federació d'Escoltisme Valencià, la Fundació Sant Jordi per l'escoltisme valencià, i la Regidora de Cultura de l'Ajuntament, Elvira Garcia. A més, el llibre té també un apartat que recull testimonis de persones que van escriure obres basades en l'Argila, i que a molts ompliran de records entranyables. Finalment, per tancar el volum, apareix un annex d'imatges que repassen moments viscuts en activitats de fa molts anys, i alguns de fa només uns mesos. Les instantànies són altament simbòliques però necessàriament concretes. Era impossible recollir la immensitat d'episodis memorables que hem viscut a l'Argila. Durant molts anys s'han succeït els projectes, les acampades i campaments, les festes i les anècdotes. I açò, lluny de ser dolent, considere un èxit de l'Argila que la major part d'aquests moments no quede al llibre. Vol dir açò que n'hi ha tants que un llibre se'ns queda curt. Des de l'Argila s'ha volgut arribar de totes les formes possibles a tots els exmembres del grup, amics, familiar i companys de la comunitat parroquial per compartir l'alegria d'un aniversari. Sens dubte, un dels regals més bonics que farem a tothom és la publicació d'un llibre que deixe rastre públic del camí que l'Argila ha marcat en aquest poble. La petja de la tinta perpetuarà per a sempre que l'Argila no és un grup qualsevol, sinó que ha marcat vides i ha entrellaçat un bon feix d'històries personals de molts alaquasers, els ha vist créixer, els ha educat, i els ha portat allà on mai pensaven que arribarien. En un racó de molts cors quedarà, per tant, aquesta marca inesborrable de l'escoltisme de l'Argila. Vicent Ferrer Miralles

No hay comentarios:

Publicar un comentario